POEMES

Tirar a Matar

Perquè no jugar sempre a tirar a Matar?
Matar la rancúnia que embolcalla la veritat.
Matar les idees i reneixi la invencible.
Matar el son per alliberar els somnis.
Matar el neguit que es menja el pas a pas.
Matar la gana per esperar al seu so.
Matar el futur per observar el present.
Matar el passat per no voler-lo matar demà.
Matar l’odi per escoltar l’amor.
Matar la il·lusió perquè ens enamorin de nou.
Matar l’alegria per atendre aquell gra de tristesa.
Matar la melancolia per engegar el motor de la vida,
i que no pari.

Matar és viure, i viure és matar,
i sense por,

dispara!

Mar blava

Tu ets la planícia i jo al perímetre a punt de caure al mar. Tu somrius amb les meves galtes i jo ploro les teves llàgrimes. Omples el got de vi amb la suor que ha aixecat un amor, amor. Brodes les millors flors del meu prat sec, que veu d’un pou tapat d’ombres. Però ens ha plogut, i l’has encerclat de canyes rígides i pensades aquest perímetre, que ara em farà caure. Perquè ja l’he vist, des de la riba el meu cor surant. Llençat per l’atzar de complir el teu ple de terra, amb la llavor de pagès del tu. El meu jo de cuc de morera, molesta papallonejant la millor collita i sense cap sospita, surto a viure a millor cau. Amb la meva sang, la meva fam si… infinita, el caragol pacient s’eixuga la baba, i per la fulla del ganivet cau a la mar blava.

Penombra

La primera llum del dia s’avançava al despertar mandrós del meu far. El sol de migjorn enlluernava el perfil que tot just definia, i dels reflexos ansiosos que encara em bategaven, la vesprada se’ls va cruspir per tancar-me en la negror que alimenta aquestes bèsties sense imatge.

Remat

Susi prepara el test.
Susi planta una llavor.
Susi rega la terra.
Susi veu el primer brot.
Susi l’aixafa amb una cullera.

Susi rega la terra.
Susi observa el brot.
Susi veu ara creix tort.
Susi el talla amb un ganivet.

Susi rega la terra.
Susi no espera.
Susi agafa el test.
I el tira per la finestra.

-Susi! Qui ho…

Ramat 155

Sóc la veu del predicat
Subjecte immers en la veritat
Que creix i viu dins un ramat
Crit del veredicte mai escoltat

Sóc to sord binocular
Subjecte invers, no tripulat,
captor de llança popular
tret d’escut pel jutjat menys esperat.

Giro àgil dins un quadrat.
Desfaig futur. Present. Passat.
Camino recte, penso triangulat.
Vaig pels
 marges, no vull ser mai caçat.

Avanço, encerclo, abraço.
Davant 155 fletxes,
davant 155 pedres,
seré dempeus fins al final.

Sóc força continguda,
catapulta ancestral,
Privat en zona oculta,
seré víscera, fanal.

Sóc la veu i sóc un crit
manat a guarir el mal d’esperit
Un crit sense paraules
sense bales a resguard.

Privacy Settings
We use cookies to enhance your experience while using our website. If you are using our Services via a browser you can restrict, block or remove cookies through your web browser settings. We also use content and scripts from third parties that may use tracking technologies. You can selectively provide your consent below to allow such third party embeds. For complete information about the cookies we use, data we collect and how we process them, please check our Privacy Policy
Youtube
Consent to display content from - Youtube
Vimeo
Consent to display content from - Vimeo
Google Maps
Consent to display content from - Google